Get all 6 Susannes, cantautora rural releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Transhumància, La nit com un far, Esperança, Xemeneies de plàstic, Dona llavor, and Cultivant la Terra.
1. |
El Pou
02:43
|
|||
|
El pou és un altar de l’aigua, no ferotge presó
i és un cloquer trabucat que, en fons,
una rotllana serva d’atzur- tímid rellotge-, on passen estels i estacions.
Aigua, tu fores núvol i neu,
de tes batalles vols reposar, llavors una galleda ve, et bufeteja
s’omple d’un glop i les sobralles en cauen més sonores que no el metall guerrer.
I tot es que volem ta companyia clara
i que desempalleguis de son la nostra cara
i del sedent espurnin els ulls a ta frescor
i tos esquitxos amen els nois i les fadrines
com el cargol que ronda les teves perles fines
i les falzies, nades, d’un poc de ploricó.
Aigua, tu fores núvol i neu, i tot es que volem ta companyia clara.
|
||||
2. |
Ericot
02:22
|
|||
|
Ericot, Mas del Clot tu que vius a la muntanya
Ericot, Mas del Clot, ets el guardià del bosc.
Amic de les bruixes que ens cuiden a totes
et celebrem als solstici d’hivern,
amic de les bruixes que ens cuiden a totes,
vius a les muntanyes d’Escornalbou.
A l’hivern quan fa fred i la terra descansa
junts encenem un gran foc,
a l’hivern quan fa fred i la terra descansa
t’envoltem per cantar la teva cançó.
Les nits de lluna plena canvies de lloc
amb la força lunar, viatges pel bosc,
les nits de lluna plena et buscarem
amb la capa, l’amulet i la vara de poder.
|
||||
3. |
La nit com un far
02:29
|
|||
|
He viscut la vida i les paraules en la nit
he anat enllà de mi per poder veure-m’hi
quan la mancança ho calla tot en el paper.
I t’he vist amb la carn lilosa reclosa prop meu.
No he tocat mai la neu i és tan blanca
i m’he perdut per la ciutat
i mai he conegut el nord.
He viscut la vida com un desig que ens assetja
he escrit cançons i he volgut retenir en mi.
Tots els llibres els he volgut cremar amb la llengua.
He llegit amb la boca hostil
he begut en els carrers dels homes
he pres camins de foc
però mai he tocat la neu.
No he tocat mai la neu i és tan blanca
i mai he conegut el nord.
|
||||
4. |
Esperança
02:49
|
|||
|
Després d’estimar-me molt, he exhalat
algunes pors que em frenaven avançar
viure’ns en la foscor on tot es tambaleja
ens donem la mà en aquest viatge ple de màgia.
Les espigues van granant, i amb elles
noves idees ressorgeixen
és una força moral que em propulsa a renéixer
dir adéu, cremar, deixar enrerre, per obrir pas….
Un petit raig de llum que em calenta la cara
una papallona m’atreu la mirada
cotiledons que creixen en el primer planter
l’esperança verda inicia la temporada.
Els cereals es vesteixen de daurat mostrant les millors gales
les formes també van canviant, dansant, festejant
i les llavors de l’amor s’evidencien en un nou cicle a la vida
Noves incerteses, reptes i preguntes
una veu clara amorosa i direccionada
llavors de vida, projeccions de futur
esperança daurada fèrtil i arrelada
inicia la temporada
fèrtil i arrelada
|
||||
5. |
Lughnasadh
03:50
|
|||
|
Después de la siembra y de un largo invierno, lluvias primaverales
los colores van cambiando huele a tierra seca, calor en el pecho
nuestros ojos brillan como el trigo somos hijas de la tierra, como la nueva cosecha
el trigo ya maduro en la fuerza del sol, calentando corazones.
Feliz cosecha en los campos y en la vida
ya se muelen los primeros granos
olinos ancestrales giran nuestras ruedas vitales
feliz cosecha en los campos y en la vida.
Trigo antiguo como la humanidad.
|
||||
6. |
Bonpain
02:51
|
|||
|
Pain de mie mélange de farine et d’eau
levure qui gonfle comme les graines poussent vers le ciel.
Pain qui gonfle, fermente, se chauffe
deux eingredients qui deviennent beaucoup plus qu’eux deux.
Feu de bois de la montaigne
enfourne la transformation.
Feu de bois de la montaigne
il faut de la chaleur pour la digestion.
Pain grillé, tranché, tartiné
pain grillé, qui croque comme le coeur
pétrir doucement les enfants de la terre.
|
||||
7. |
Mabon
02:45
|
|||
|
Amb els primer vents de tardor
Cuirassa dura per fora
amagues el teu gran tresor a dins
tendre i suau, com la pluja que abraça la terra seca,
que penetra fins les arrels.
Closques dures que ja cauen de l’arbre
després de mesos el seu fruit ha madurat.
Les avellanes van avisant, que cada una cau al seu pas
que cadascú té el seu propi temps per estimar
i el setembre ens recorda la fragilitat
pot venir una tempesta i emportar-s’ho tot de cop.
Les avellanes van avisant que cada una cau al seu pas
que cadascú té el seu propi temps
i el setembre ens recorda la fragilitat
res posseïm, excepte el que som dins.
|
||||
8. |
Per tot el cos
03:15
|
|||
|
Jo dins meu sé que tu hi ets i et faig un lloc prop del meu cor
un núvol suau on sentir la nostra pell
un temple on incendiar-nos lent.
Jo et vull dir també tinc por, per tot el cos
Jo et vull dir també tinc por, res serà pitjor que el silenci.
Veus de prop la passió del foc
i saps com protegir la vida
ensenya’m el que crema dins teu
totes tenim una ànima sensible.
M’agrada la foguera que creem junts
allí on no existeix el temps
sentir poc a poc la teva calor
sentir lentament la teva remor cap a mi.
Per tot el cos.
Jo dins meu sé que tu hi ets i et faig un lloc prop del meu cor
un núvol suau on sentir la nostra pell
un temple on incendiar-nos lent.
|
||||
9. |
Puigcerver
03:06
|
|||
|
Muntanyes majestuoses
testimonis vivent de la nostra història
santuaris espirituals
allí on a anem a recordar qui som.
Coves subterrànies
en el silenci de la foscor és on hi veiem més clar
aire pur i cel net
fa temps que lluitem per tancar la nuclear
i no volem que segueixin trinxant el territori
massificant-lo amb molins gegants.
Som del sud estem la pagesia i les muntanyes
Tarragona també és verda i bonica
Visca la terra!
Si la muntanya se’n va a la merda no en podem dir energia verda!
Tarragona també és verda i bonica.
Perquè el clima no s’apanya destrossant la muntanya!
On ens retrobem comulgant amb el silenci
que estorbar l’esperit dels prats passa factura al sagrat hemisferi
que som guerreres i guerrers defensant aquestes terres
rius, prats i muntanyes que no seran teves ni meves!
Que les veus i aires que es respiren en aquest escenari
seguiran sent pures, la missió en el present mil·lenni
ens fem forts, protegim, acompanyem...
en el nostre favor l’esperit del vent
que som aire, foc, aigua i terra per això mai morirem
davant l’aclaparador imperi ferms ens mantindrem
avivem la nostra flama, apaguem focs
visca la resistència
visca la mare terra, lliure, rica i plena!
Abusar de nou, del món rural
especulació disfressada de verd
transició? De corbata i de despatx!
Entre la muntanya i la ciutat: el recorregut importa!
Això és menyspreu a l’essencial de la vida, la terra
visca la mare terra, lliure rica i plena
No oblideu reconèixer la riquesa del vostre territori: defenseu-lo.
|
||||
10. |
Tendresa
02:52
|
|||
|
Tendresa,ens desfulles el cor
les cuirasses no t’enganyen
parles totes les llengües.
Tendresa, fas més bonica l’existència
et vull present en el meu caminar
en les ferides d’aquest món.
Mostra’ns l’amor que portem a dins
quan tu hi ets no se’n va.
Tendresa, nostre tresor primitiu
que fàcil és trencar-se
i que essencials les cures.
Perquè ens avergonyim del que sentim, si ens fa lliures d’esperit?
|
||||
11. |
Xemeneies de plàstic
03:12
|
|||
|
Xemeneies que escupen el que volem amagar
en l’aparador de la modernitat
no veiem els residus que generem
els cremem sense adonar-nos que cada dia els respirem.
Nascudes en l’era del creixement, vivim sense entendre la nostra finitud
en un ecosistema interrelacionat
del qual nosaltres només en formem una petita part.
Quan vam oblidar de cultivar el nostre menjar?
Quan vam deixar d’escoltar a la pagesia?
Quan ens vam creure el conte de no tenir temps ni per cuinar.
El plàstic ens mata i esclavitza.
|
||||
12. |
Transhumància
04:09
|
|||
|
El tros de terra que la mula llaurava en un dia
li van dir jornal
4000m2 que cobrien les necessitats
ja no tenim prou l’hectàrea ha esquilat el paisatge.
El bestiar al voltant del foc
dormint en manada
el foc espantava llops i guineus
reflexes del Neolític.
Si a la cabra femella no li agrada
el mascle que li toca per jerarquia
perd el seu valor, ell no
nosaltres fèiem el mateix.
La humanitat caminava darrere els ramats
ara guia el ramat al supermercat
pànic, si la estanteria és buida
d’allò que confien és menjar.
Per la cabra remugar és digestió, assimilar
per nosaltres queixa, frustració,
les il·lusions cibernètiques no són reals.
La vida és simple i gustosa
els despatxos la tornen gris
solució: desobediència!
|
||||
Susannes, cantautora rural CT, Spain
Amb la sensibilitat del cultiu a la terra viscuda en primera persona, Susannes presenta una proposta musical molt personal, rústica i sensible acompanyada de sons orgànics que ella mateixa enregistra.
If you like Susannes, cantautora rural, you may also like:
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
The haunting new record from Canadian folk artist Avi C. Engel bridges old and new traditions with a minimalist approach.
go to album
Here in the Pitch
by Jessica Pratt
On her fourth album, Jessica Pratt blends up 60s pop and bossa nova into a spooky mix of soft psychedelia.
go to album
Great Loveday Wonder : The Collected Demo Recordings
by Billy Childish / William Loveday Intention
From the always-great label Tompkins Square comes two-dozen plus demos from alt legend Billy Childish.
go to album
Darkness begins to creep into the corners on the latest from Itasca.
go to album
From Cork, Ireland, Lewis Barfoot writes mystic, majestic songs derived from regional folk, with an ambient music aura.
go to album
Dakota Blue Moon
by Jackson Harden
Gorgeous acoustic Americana from North Carolina, stripped-back and sublime.
go to album
